Ascen Capel indaga en les relacions de sororitat i resistència en temps de migració i guerra a ‘Ferma sobre la terra’

ACN Barcelona – L’escriptora barcelonina Ascen Capel ha publicat ‘Ferma sobre la terra’ (Edicions 62), una novel·la que indaga en les relacions de sororitat i resistència en temps de migració i guerra. El llibre s’ambienta a la Barcelona de 1938, en plena Guerra Civil, mentre els homes són al front o amagats i la majoria de les dones romanen a casa. Quan un bombardeig destrueix l’edifici on viuen les protagonistes, aquestes es veuen obligades a fer el cor fort i buscar la manera de sobreviure. L’autora de la novel·la sosté que el llibre és un homenatge a la seva mare, ja morta, i també a totes les dones que davant les dificultats es mantenen fortes. “És una història de por i guerra, però també de molta vida”, assegura.
La trama de ‘Ferma sobre la terra’ passa al barri de Gràcia, on durant la Guerra Civil els udols de la sirena alertant dels bombardejos feixistes obliguen la Teresina, que té dotze anys, la seva mare Rufina i la veïna Rosalia a amagar-se en un refugi antiaeri. En passar l’ensurt, l’edifici on viuen ha quedat derruït i tot el barri està afectat. Si bé abans de la guerra eren una família menestral amb les seves alegries i tristeses, la nova situació les obliga a pensar només en com sobreviure.

Sota aquesta premissa, comença la novel·la de Capel, que neix de la voluntat d’explicar un relat de bombes, guerra i rereguarda, però també de solidaritat, resiliència i molta vida. La llavor del projecte va néixer precisament després de visitar un d’aquests refugis, un fet que va “emocionar” a l’autora. “Em vaig imaginar la meva mare”, recorda, “i en arribar a casa vaig escriure el primer episodi del llibre perquè volia expressar tota l’angoixa i la por que van sentir aquells que ho van viure en primera persona”.

Tot i que la seva mare – ja morta – no va voler parlar mai del passat ni de la Guerra Civil, sí que ho van fer diferents testimonis del barri entrevistats per Capel. “M’impressionava pensar en la quotidianitat, en què feien les dones, i els homes, si cuinaven, si sortien, si s’organitzaven… a partir de les petites coses”, reconeix. A partir d’aquesta immersió al passat va construir un món on els personatges femenins tenen un pes fonamental.

“Tampoc s’han explicat tantes històries des del punt de vista de les dones”, opina, “per sort tenim alguns noms com per exemple el de Mercè Rodoreda, una gran cronista que va obrir camí, però igualment m’interessava abordar com s’organitzaven i sostenien la vida, cadascuna a la seva manera, però totes fermes”.

Si ve el context de la novel·la es remunta a dècades enrere, l’autora lamenta que la guerra és un tema que en l’actualitat ressona més que mai. “He volgut fer un camp per la pau perquè penso que ningú vol la destrucció”, sosté. També subratlla la importància de l’organització de la societat civil, que pot arribar a convertir l’odi en una altra cosa. “Jo poso el focus en les cures, la il·lusió i les ganes de viure”, conclou.

Un nou projecte en camí

Ascen Capel (Barcelona, 1962) treballa al servei públic de l’administració de justícia, amb publicacions en l’àmbit de la formació, l’adopció internacional, la violència de gènere, el contenciós administratiu i la mediació. La seva altra passió és la literatura. El 2017, va publicar ‘Que no somos iguales’; i el 2023, ‘La filla de la bòbila’, la versió en castellà de la qual, ‘La camionera’, va veure la llum el 2025.

Precisament, Capel avança que el seu pròxim projecte podria nodrir-se d’aquest vessant professional que alterna amb l’escriptura, tot i que reconeix que encara està en un punt força inicial. El que sí que admet és que tot allò que fa intenta que tingui “ànima”. “La meva escriptura és emocional i de fet amb ‘Ferma sobre la terra’ vaig plorar molt”, admet, “la meva mare va morir el 2013 i era una cosa que tenia pendent, el febrer hauria complert cent anys”.