Identifiquen a Catalunya tres casos d’una malaltia minoritària transmesa per un mateix donant de semen

ACN Barcelona – Professionals de Vall d’Hebron i de l’Hospital de Santa Maria de Lleida han identificat tres persones amb una variant patogènica relacionada amb l’angioedema hereditari, una malaltia minoritària, transmesa per un mateix donant de semen. Es tracta del primer cas al món documentat de transmissió a través d’un donant anònim d’aquesta patologia. L’angioedema provoca episodis d’inflor i afecta més les dones que els homes, ja que ells solen ser asimptomàtics. El treball posa de manifest els reptes que plantegen les malalties genètiques en la donació de gàmetes. L’investigador Roger Colobran defensa que la reproducció assistida és “segura” i “garantista”, però planteja incloure aquesta variant en futures ampliacions de l’estudi dels donants.
La recerca s’ha publicat a la revista científica ‘Frontiers in Immunology’ i el signen professionals del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, en col·laboració amb el servei d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida).

La investigació va començar a partir d’una pacient amb inflor recurrent a la cara i altres parts del cos sense causa aparent i sense resposta als tractaments antial·lèrgics habituals. Les proves a la pacient van descartar un origen al·lèrgic i van apuntar a una forma rara d’angioedema hereditari. L’anàlisi genètica va identificar la variant T328K del gen F12. Es tracta d’una variant recurrent que causa la malaltia en quasi tots els casos d’angioedema hereditari associat a F12. 

En declaracions a l’ACN, el cap del grup d’Immunologia Translacional del VHIR, Roger Colobran, explica que van contactar amb la clínica de fertilitat corresponent, que va coordinar l’estudi amb el banc de semen, i van confirmar que el donant era portador heterozigot de la variant T328K del gen F12.

Arran d’aquesta confirmació, la clínica va notificar la situació a les dones que havien rebut semen d’aquest donant i els investigadors van identificar dos portadors més de la mateixa variant genètica que actualment no tenen símptomes de la malaltia.

L’investigador afirma que “des del punt de vista genètic, aquest cas és especialment rellevant perquè demostra com una variant patogènica pot passar desapercebuda en un donant asimptomàtic i transmetre’s a diversos descendents”.  

Implicacions per a la reproducció assistida

Els investigadors destaquen que aquest cas posa de manifest els reptes en els programes de donació de gàmetes que plantegen les malalties genètiques dominants -que es poden desenvolupar amb només una còpia del gen afectada- i que es manifesten de forma diferent en les persones portadores de la mutació (penetrància incompleta).

El doctor Colobran deixa clar que els processos de reproducció assistida “són segurs i garantistes” i fins i tot ha assenyalat que “genèticament és més garantista que aparellar-se espontàniament”. Així, es descarten patologies infeccioses transmissibles i les malalties genètiques més freqüents, que poden ser fins a 300.

Amb tot, afegeix que el “risc zero no existeix”, ja que hi ha moltes malalties genètiques, i ha suggerit que en futures ampliacions d’estudis de portadors es pugui incloure la variant patogènica de l’estudi. Per als autors, els resultats d’aquest estudi suggereixen que, en determinades regions on aquesta variant és més prevalent, com la Península Ibèrica, països propers com França i del nord d’Àfrica i Llatinoamèrica, podria valorar-se el cribratge dirigit del gen F12.

Una malaltia minoritària amb afectació diferent segons el sexe

L’angioedema hereditari és una malaltia que provoca episodis recurrents d’inflor a la pell, l’aparell digestiu o les vies respiratòries. En alguns casos pot arribar a ser potencialment greu. Es tracta d’una malaltia genètica dominant i de penetrància incompleta.

La forma associada al gen F12 afecta homes i dones de manera diferent. En homes portadors, la probabilitat de desenvolupar símptomes és molt baixa, mentre que en dones portadores pot arribar al 60–80%, sovint influïda per factors hormonals. Això fa possible que homes completament asimptomàtics transmetin la variant genètica sense saber-ho.

“Per als clínics, és important pensar en aquesta malaltia quan una pacient presenta episodis d’inflor recurrents que no responen al tractament antial·lèrgic convencional, especialment si hi ha una relació amb els estrògens com en el cas de prendre anticonceptius orals o en l’embaràs”, destaca la doctora Mar Guilarte, facultativa especialista del Servei d’Al·lergologia i coordinadora d’Unitat d’Angioedema Hereditari nens i adults (CSUR) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Malalties Sistèmiques del VHIR, en declaracions recollides pel centre.

L’estudi ha estat liderat pels investigadors Lluís Marquès, Laura Batlle-Masó, Eva Alcoceba, Sílvia Lara, Aina Aguiló, Johana Gil-Serrano, Mar Guilarte i Roger Colobran, professionals de l’Hospital Universitari de Santa Maria, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida) i Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).