Sanitat va deixar sense executar 504 milions, l’equivalent a tractar 21.000 pacients d’Alzheimer amb lecanemab

El crèdit no utilitzat el 2024 i el 2025 equival al cost anual estimat de milers de tractaments amb lecanemab i donanemab

El Ministeri de Sanitat va deixar sense executar aproximadament 504 milions d’euros de crèdit definitiu durant els exercicis de 2024 i 2025, els dos primers anys complets de Mónica García al capdavant del departament. Una xifra que adquireix una dimensió especialment rellevant en comparar-la amb el cost d’alguns dels nous tractaments contra l’Alzheimer que actualment no compten amb finançament públic a Espanya.

Agafant com a referència els preus estimats d’aquests medicaments, aquests 504 milions d’euros serien equivalents al cost farmacològic necessari per tractar durant un any al voltant de 21.000 pacients amb lecanemab o uns 16.800 amb donanemab. La comparació torna a situar en primer pla el debat sobre la incorporació de teràpies innovadores al Sistema Nacional de Salut i l’impacte econòmic que suposa fer-ho.

El cas del lecanemab

Lecanemab, comercialitzat amb el nom de Leqembi, és un dels nous tractaments dirigits a determinats pacients que es troben en fases inicials de l’Alzheimer. El seu cost estimat a Espanya se situa al voltant dels 24.000 euros per pacient i any.

Aplicant aquest import als 504 milions d’euros de crèdit que Sanitat va deixar sense executar durant el 2024 i el 2025, el resultat equivaldria aproximadament a 21.000 tractaments anuals. Es tracta d’una comparació estrictament econòmica que permet visualitzar la magnitud dels recursos pressupostaris que finalment no es van arribar a utilitzar.

La Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments, òrgan en el qual participen el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, ha rebutjat la incorporació del lecanemab al finançament públic del Sistema Nacional de Salut.

També amb donanemab

La situació és similar en el cas del donanemab, comercialitzat com a Kisunla i destinat també al tractament de l’Alzheimer precoç. La Comissió de Preus va tornar a rebutjar al juliol el seu finançament públic, una decisió davant la qual la Societat Espanyola de Neurologia ha expressat públicament la seva preocupació.

El preu oficial d’aquest tractament se situa a l’entorn dels 30.000 euros per pacient i any. Sobre aquesta referència, els 504 milions d’euros no executats representarien el cost aproximat de tractar durant dotze mesos unes 16.800 persones.

Entre els criteris recollits en la resolució sobre donanemab apareixen factors com la relació cost-efectivitat, la necessitat de racionalitzar la despesa farmacèutica i l’impacte pressupostari que tindria la seva incorporació sobre el Sistema Nacional de Salut.

Una comparació econòmica

Aquestes equivalències no signifiquen, tanmateix, que els 504 milions d’euros que van quedar sense executar s’haguessin pogut destinar directament a finançar aquests medicaments. Els crèdits pressupostaris del Ministeri corresponen a diferents programes i partides, mentre que el finançament dels tractaments farmacològics se sotmet a un procediment específic d’avaluació i aprovació.

Tampoc tots els pacients diagnosticats d’Alzheimer poden rebre lecanemab o donanemab. Tots dos tractaments estan dirigits a perfils concrets en fases primerenques de la malaltia i presenten indicacions restringides. A més, requereixen un seguiment especialitzat a causa dels riscos associats a la seva utilització.

El debat sanitari

Malgrat aquestes limitacions, la comparació permet dimensionar l’abast d’una quantitat com 504 milions d’euros dins del pressupost sanitari. La xifra emergeix, a més, en un moment en què el cost de les teràpies innovadores, la seva efectivitat i la capacitat del sistema públic per assumir-les tornen a ocupar una posició central en el debat sanitari.

La decisió sobre aquests medicaments reflecteix així un dels principals reptes del Sistema Nacional de Salut: equilibrar l’accés dels pacients a noves teràpies amb els criteris de sostenibilitat econòmica i racionalització de la despesa que condicionen el seu finançament públic.