Sant Boi de Llobregat estrena una nova línia exprés directa amb Barcelona, la X73, que circularà cada 30 minuts els dies feiners, mentre que la X79 guanyarà un 30% de capacitat amb autobusos articulats, segons informa La Ciutat.
Són bones notícies per a milers de veïns que es desplacen diàriament, però plantegen una pregunta incòmoda: estem davant d’un alleujament real o d’un pedaç que consolida el bus com a solució estructural mentre la connexió ferroviària segueix sense resoldre els seus problemes crònics?
Un reportatge d’El Periódico de 2025 ja destacava com els autobusos ràpids guanyaven passatgers mentre el tren seguia fallant en fiabilitat i capacitat. Al sud del Baix Llobregat, els busos que repliquen recorreguts de la R2 i la R2 Sud s’han consolidat com a alternativa quotidiana al tren, en un context de problemes recurrents de Rodalies, segons va documentar El Periódico.
La Generalitat va reforçar tretze línies d’autobús interurbà davant els problemes ferroviaris i va admetre que part d’aquests reforços podrien tornar-se estructurals per la fugida de passatgers del tren, segons va informar COPE. El bus, doncs, ja no és només un complement: s’està convertint en una solució de fons.
Per al veí de Sant Boi, la X73 i els articulats de la X79 són una millora tangible. Més freqüència, més capacitat, menys temps d’espera. Però aquesta millora porta implícit un diagnòstic inquietant: el municipi està assumint que el tren no pot ser la columna vertebral de la seva mobilitat metropolitana.
Un anàlisi de La Vanguardia sobre el reforç de busos interurbans a Catalunya subratlla que moltes millores busquen esmorteir les carències de Rodalies, però també deixa oberta la duda de si el bus s’està consolidant com a solució estructural.
La pregunta és si estem davant d’una transició cap a un model mixt o si, simplement, estem renunciant a exigir que el tren funcioni.
La paradoxa és clara: Sant Boi millora la seva connexió amb Barcelona, però ho fa per una via que confirma la insuficiència de l’altra. I això no és menor en un municipi de més de 80.000 habitants que aspira a ser un node metropolità de pes.
El perill d’aquest escenari no és només tècnic, sinó cívic. Quan una administració reforça el bus perquè el tren no funciona, està prenent una decisió de model territorial: està dient que la solució no passa per arreglar l’infraestructura ferroviària, sinó per compensar-la amb una alternativa més flexible però també més fràgil.
El cas de Múrcia, on una vaga d’autobusos va agafar per sorpresa els usuaris del transport públic, segons va informar La Verdad, recorda que el bus és més vulnerable a conflictes laborals, a talls de trànsit i a la saturació viària.
El tren, quan funciona, és més robust i més capaç d’absorbir volums massius de passatgers.
Per això, la pregunta que hauria de fer-se Sant Boi no és si el bus exprés és una bona notícia —que ho és—, sinó si aquesta millora està servint per tapar una ferida que no es vol curar. Perquè si el bus es consolida com a solució permanent, el municipi estarà renunciant a exigir que Rodalies compleixi amb el servei que li correspon.
La X73 i els articulats de la X79 són un alleujament real per a milers de veïns. Però també són un símptoma d’un problema més gran: la normalització de la precarietat ferroviària a l’àrea metropolitana de Barcelona. I aquesta normalització té conseqüències.
Quan un municipi assumeix que el tren no és fiable, està assumint també que la seva connexió amb la metròpoli dependrà de la carretera, amb tot el que això implica: més congestió, més contaminació, més dependència de la flexibilitat pressupostària de l’administració autonòmica. El bus exprés és una eina útil, però no pot ser la resposta estructural a un problema d’infraestructura ferroviària.
La responsabilitat cívica, doncs, no és només celebrar la millora, sinó exigir que aquesta millora no serveixi per normalitzar l’excepció. Sant Boi mereix un servei ferroviàri de qualitat, i el reforç del bus no hauria de ser una excusa per deixar de reclamar-lo.
Per al veí que agafa cada dia el bus cap a Barcelona, el dilema és clar: acceptar la millora immediata o mantenir viva l’exigència d’un servei ferroviàri digne. No són opcions excloents, però tampoc són fàcils de conciliar.
La comoditat del bus exprés és real: menys temps d’espera, menys aglomeracions, menys incidències. Però aquesta comoditat no hauria de fer oblidar que el tren, quan funciona, és més eficient, més sostenible i més capaç d’absorbir el creixement demogràfic i econòmic del municipi.
La pregunta, doncs, no és si el bus exprés és benvingut —que ho és—, sinó si Sant Boi està disposat a conformar-se amb aquesta solució o si seguirà exigint que Rodalies estigui a l’altura d’un municipi metropolità del segle XXI. Perquè el risc de la resignació no és només tècnic: és polític, territorial i, en última instància, cívic.
La X73 i els articulats de la X79 són un alleujament, sí. Però també són un recordatori de que el problema de fons segueix sense resoldre’s. I que, si no es resol, el bus exprés deixarà de ser una solució provisional per convertir-se en la nova normalitat. Una normalitat que, per a un municipi com Sant Boi, hauria de ser inacceptable.
La IV Jornada de Comunicació Municipal a Barcelona El dimecres 14 d'octubre, l'Espai Francesca Bonnemaison…
La 2a Fira de la Logística: Un esdeveniment imprescindibleEl poliesportiu La Parellada de Sant Boi…
Predicció del Temps per a Sant Boi de Llobregat - 14 d'octubre de 2026 Benvinguts…
L’Hospital Universitario Rey Juan Carlos i la Universidad CEU San Pablo signen un conveni per…
Ispalvia, filial especialitzada en obres i instal·lacions industrials del Grupo Azvi, serà l’encarregada de renovar…
- L'escola de negocis reforça la seva aposta per l'ecosistema emprenedor amb els seus programes…
Esta web usa cookies.
