‘El agente secreto’ torna a frustrar les aspiracions de ‘Sirât’ i s’endú el Globus d’Or a millor pel·lícula no anglesa

ACN Barcelona – ‘El agente secreto’ ha tornat a truncar les aspiracions de la coproducció catalana ‘Sirât’ i s’ha emportat el Globus d’Or a millor pel·lícula en llengua no anglesa. El film dirigit per Oliver Laxe i protagonitzat per Sergi López tampoc ha pogut pujar a l’escenari a recollir l’estatueta a millor banda sonora, una categoria per la qual també estava nominada, que finalment ha anat a parar a les mans de Ludwig Göransson, per ‘Los pecadores’. ‘Sirât’ no ha pogut materialitzar les dues nominacions als Critics Choice Awards ni als Globus d’Or, però encara manté intactes les opcions de competir als Oscars.
De fet, segueix per ara l’esquema dibuixat fa dos anys per ‘La societat de la neu’, de J. A. Bayona, que tampoc va recollir cap premi de la crítica ni de la premsa especialitzada, però va acabar a Hollywood.

El llargmetratge del director nascut a París de pares gallecs i format a la Universitat Pompeu Fabra va iniciar el periple internacional debutant en la cursa per la Palma d’Or al Festival de Canes, d’on en va marxar amb el Premi del Jurat.

Escrivia, així, una nova pàgina a la història del cinema català. La cinta, amb un 60% de producció catalana, va ser la primera majoritàriament catalana en entrar al palmarès de la secció oficial de Canes, considerat el certamen més prestigiós del món. Amb un percentatge menor ho havien fet abans el 2010 ‘Tío Boonmee recuerda sus vidas pasadas’ (amb un 10%); i ‘Viridiana’ el 1961, de la productora de Pere Portabella. ‘Timecode’, de Juanjo Jimenez, va guanyar la Palma d’Or al millor curtmetratge el 2016.

‘Sirât’, el pont entre l’infern i el paradís a ritme de techno

La pel·lícula més radical d’Oliver Laxe narra el viatge sense límits d’un pare i el seu fill per trobar la filla per festes rave a les muntanyes del Marroc. ‘Sirât’ significa ‘camí’ en àrab i té un fort component religiós en l’islam, tant físic com espiritual. D’una banda, és el camí interior que empeny una persona a “morir abans de morir”. És, també, el pont que uneix l’infern amb el paradís. Precisament la polisèmia s’insereix a totes les arestes de la nova pel·lícula d’Oliver Laxe, que empeny els seus protagonistes -que, a excepció de Sergi López, debuten en la interpretació- a reconciliar-se amb la mort sobrevivint.

Convençut que som una societat radicalment tanatofòbica, la proposta del cineasta pretén acostar l’ésser humà a la pèrdua. ‘Sirât’ és una exploració de l’autenticitat real, una invitació a entendre la mort com a “porta per viure amb més dignitat i intensitat”. Segons el cineasta, el llargmetratge és també una excusa per parlar “de la vida i de com créixer personalment”. “Hem de fer aquest camí, hem de preparar-nos per a morir, i els personatges de la pel·lícula es troben precisament en l’abisme de comprendre que són imperfectes, preguntar-se de què són capaços i fins a quin punt podran saltar”, reflexionava el també director de l’exitosa ‘O que arde’ en una entrevista amb l’ACN des de Canes.

La pel·lícula avança al ritme de l’atmosfera experimental del músic Kangding Ray que, amb el techno com a bandera, dibuixa una banda sonora de paisatges foscos. Oliver Laxe, que també és músic, no entén el setè art sense les notes com a pentagrama, que al llargmetratge havia de convertir-se en la invitació sensorial perquè l’espectador és deixés portar. El repartiment el completen el jove Bruno Núñez amb un grup d’actors amateurs, una aposta habitual del director. Un cop més, Oliver Laxe escriu el guió amb Santiago Fillol.

Quart film més vist a l’Estat el 2025

‘Sirât’ és una producció de Movistar Plus+ en col·laboració amb la catalana Uri Films, Filmes Da Ermida, El Deseo i 4A4 Productions, i va arribar als cinemes el 6 de juny, on ha esdevingut un èxit de taquilla. La pel·lícula ocupa el quart lloc de films més vistos el 2025 a Espanya, amb 438.325 espectadors i 2,89 milions d’euros a taquilla en mig any, segons dades de ComScore.