Els Goya coronen la coproducció catalana ‘Los domingos’ en el seu retorn a Barcelona

ACN Barcelona – ‘Los domingos’ ha regnat en la gala de retorn a Barcelona dels Premis Goya. Esperonada per la Concha d’Or a Sant Sebastià i el suport dels espectadors, la coproducció d’Alauda Ruiz de Azúa ha rubricat aquest dissabte una collita d’èxits i s’ha endut els principals Goya de la nit: millor pel·lícula, direcció, actriu protagonista per Patricia López Arnaiz, de repartiment per Nagore Aranburu i guió original. La cinta ha compartit el protagonisme amb ‘Sirât’, d’Oliver Laxe, que a dues setmanes de l’assalt als Oscars, s’ha emportat les principals estatuetes tècniques: millor so per Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas, millor muntatge, direcció de producció, fotografia, direcció d’art i música.
Alauda Ruiz de Azúa ha fet bons els pronòstics que la situaven com a favorita ja a les nominacions. S’ha convertit en la tercera dona de la història dels guardons en emportar-se l’estatueta a millor direcció, un premi al qual ‘Los domingos’ n’hi ha sumat quatre més.

La cineasta torna a endinsar-se en l’univers familiar amb una cinta sobre la fe i la identitat que explica la història de l’Ainara, una jove de 17 anys que es planteja convertir-se en monja de clausura. La coproducció catalana entra de ple en el sisme que genera la decisió de la jove, encarnada per una debutant Blanca Soroa. La tieta de la jove -que interpreta l’actriu Patricia López Arnaiz- i el seu pare – Miguel Garcés- representen dos punts de vista confrontats davant la decisió de la jove. El repartiment el completa Mabel Rivera i Nagore Aranburu.

Els Goya encoratgen ‘Sirât’ en la cursa a Hollywood

Ha estat, també, la nit de ‘Sirât’, que s’ha erigit amb els principals guardons tècnics. La carrera meteòrica del film amb un 60% de producció catalana, va començar el maig de l’any passat al Festival de Canes, un certamen que ha funcionat sempre com a talismà per a Oliver Laxe i que li va valdre el Premi Especial del Jurat.

El director nascut a París, de pares gallecs i format a Barcelona ha presentat al certamen més prestigiós del món tots els seus films anteriors, que sempre han tornat de França amb premi. Els Goya ha estat la penúltima parada abans de la seva arribada a Hollywood, on competirà en dues categories, la de millor Oscar Internacional i millor so per al primer equip íntegrament femení nominat a Hollywood, que aquest dissabte ja s’ha assegurat el Goya en la mateixa categoria.

La pel·lícula més radical d’Oliver Laxe narra el viatge sense límits d’un pare i el seu fill per trobar la filla per festes rave a les muntanyes del Marroc. ‘Sirât’ significa ‘camí’ en àrab i té un fort component religiós en l’islam, tant físic com espiritual. D’una banda, és el camí interior que empeny una persona a “morir abans de morir”. És, també, el pont que uneix l’infern amb el paradís. Precisament la polisèmia s’insereix a totes les arestes de la nova pel·lícula d’Oliver Laxe, que empeny els seus protagonistes -que, a excepció de Sergi López, debuten en la interpretació- a reconciliar-se amb la mort sobrevivint. La pel·lícula avança al ritme de l’atmosfera experimental del músic Kangding Ray -Goya a millor música original- que, amb el tecno com a bandera, dibuixa una banda sonora de paisatges foscos. 

També ha estat la vetllada de ‘Sorda’, l’òpera prima d’Eva Libertad, que s’ha emportat el Goya a millor direcció novell, millor actriu revelació per Miriam Garlo i millor actor de repartiment per Álvaro Cervantes. En un dels discursos més emotius, Garlo s’ha expressat oralment i en llengua de signes per dedicar el premi a la directora del film, també germana seva. “La teva sensibilitat ens protegeix. Sense comunicació no hi ha respecte i som un fracàs com a societat. Cap ésser humà és invisible i cap persona sorda és muda. Tenim identitat i veu pròpia, però no sempre és oral”, ha reivindicat.  En una línia similar s’ha expressat Álvaro Cervantes, que ha criticat el “capacitisme” del món actual i ha reconegut que “l’empatia no es basa en bones intencions, sinó en revisar els privilegis”.

‘Tardes de soledad’ i ‘La cena’ marxen amb premi

Barcelona també ha funcionat com a talismà per Albert Serra nominat per primera vegada als Goya amb el seu documental sobre la tauromàquia ‘Tardes de soledad’. L’estela de la Concha d’Or del 2024 ha arribat fins a la capital catalana per coronar-lo amb el Goya a millor documental. En recollir el guardó, Serra ha agraït la confiança que li va dipositar l’equip del torero Andrés Roca Rey, que malgrat el risc, va permetre’ls l’accés a la intimitat seu món, sovint vist de manera polèmica. “Va ser un gran privilegi”, ha reiterat.  

El documental ‘Flores para Antonio’ li ha fet valdre a Sílvia Pérez Cruz el segon Goya per la composició a quatre mans amb Alba Flores, que la intèrpret ha entès com el “capítol final de la pel·lícula” i un reconeixement a la música del seu pare.

Per la seva banda, ‘La cena’, de Manuel Gómez Pereira, s’ha imposat amb dos Goya, a millor guió adaptat per a Joaquim Oristrell i millor disseny de vestuari. ‘Ciudad sin sueño’ s’ha emportat el Goya a millor actor revelació per Antonio ‘Toni’ Fernández Gabarre; i Jose Ramón Soroiz s’ha endut el Goya a millor actor protagonista per ‘Maspalomas’. Com ja va passar amb ‘Alcarràs’, Carla Simón torna a marxar de la cerimònia del cinema espanyol sense premi, malgrat les sis nominacions de ‘Romería’.

Amb el context internacional com a teló de fons, Jafar Panahi s’ha erigit en protagonista involuntari de la nit. El dia en què els Estats Units i l’Iran han atacat el seu país, Panahi no ha pogut aixecar-se del pati de butaques per recollir el Goya a millor pel·lícula europea per ‘Un simple accidente’, un guardó que s’ha endut ‘Valor sentimental’.

Una gala reivindicativa de més de tres hores

La 40a gala de l’Acadèmia del Cinema espanyola, de més de tres hores, ha inclòs nombroses actuacions musicals, una de les quals dedicada a la rumba a càrrec de Bad Gyal. Els presentadors, Rigoberta Bandini i Luis Tosar, així com els entregadors d’estatuetes han parlat principalment en castellà, però també han incorporat el català, el gallec, el basc i la llengua dels signes. La condemna generalitzada a l’ocupació de Gaza per part d’Israel ha planat durant tota la gala i, de fet, desenes de nominats han lluït distintius de protesta. També en la desfilada inicial, després de l’aparició d’Albert Serra a la catifa, s’hi ha pogut veure dues persones amb pancartes contra les corrides de toros.

El missatge polític també ha tenyit el discurs del president de l’Acadèmia de Cinema espanyola, Fernando Méndez-Leite, que ha clamat contra la persecució de les dones a l’Iraq i l’Afganistan, les batudes contra immigrants als Estats Units i els continus bombardejos sobre la població d’Ucraïna.

La reivindicació ha ressonat també en les paraules de la Goya Internacional d’aquest any, l’actriu Susan Sarandon, que ha estat rebuda pel públic dempeus. Sarandon ha celebrat que en un “món dominat per la violència i la crueltat com l’actual”, hi hagi un president i uns artistes a Espanya que parlin amb “tanta lucidesa moral” que li permetin sentir-se “menys sola” i li donen força per “continuar”. “Us ho agraeixo des del fons del cor”, ha etzibat visiblement emocionada.  ‘Amics per sempre’ ha posat el punt final a la cerimònia.