La inversió immobiliària suposa gairebé el 15% del patrimoni a Catalunya

ACN Barcelona – L’habitatge representa gairebé la meitat del patrimoni agregat de les llars catalanes, amb un pes creixent dels immobles comprats per invertir, que van passar de l’11,9% al 14,7% de la riquesa familiar entre el 2019 i el 2022. Són dades recollides a l’Informe Social 2025 presentat la setmana passada, la mateixa en què l’executiu i Comuns van acordar regular les compres “especulatives” d’habitatge. Més enllà de la dada global, la distribució de la riquesa varia molt: les llars amb menys patrimoni concentren els seus actius exclusivament en comptes corrents i dipòsits i a mesura que s’ascendeix l’habitatge habitual esdevé l’element central del patrimoni.
Segons remarca l’Informe, l’habitatge habitual “esdevé l’element central” del patrimoni de les classes mitjanes, mentre que a partir del 10 % de població més rica guanyen protagonisme els habitatges d’inversió, els actius de negoci i, sobretot, els actius financers. En els percentils més elevats, els actius financers concentren la major part de la riquesa, “cosa que permet rendibilitats més altes i una major capacitat d’acumulació”.

Tornant a la fotografia agregada de la riquesa a Catalunya, la seva composició revela, segons l’Informe, el paper central de l’habitatge: representa més del 49% del patrimoni de les llars catalanes, 27,1 punts percentuals del qual corresponen a l’habitatge habitual, gairebé 8 punts a segones residències d’ús personal i l’esmentat 14%, compres per inversió.

De fet, són percentatges no gaire allunyats de la mitjana espanyola, recollits al seu torn a l’informe ‘La desigualtat de la riquesa per comunitats autònomes ‘La desigualdad de la riqueza por comunidades autónomas’, del Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPo) a partir del Panell de les Llars (INE, AEAT i IEF), que situen els actius immobiliaris just per sobre del 50% del patrimoni de les llars, amb gairebé el 30% corresponent a primeres residències, el 9% a les segones i el 14% a habitatge per inversió (tres punts més que el 2016).

Pel que fa a aquest darrer, l’habitatge per a inversió, és el component de la riquesa de les llars que més va créixer a Catalunya entre l’any 2019 i el 2022, passant de l’11,9 % l’any 2016 al 14,7 % en aquests quatre anys.

Estructura més “diversificada”

Tot i això, Catalunya no és la comunitat amb més pes dels actius immobiliaris -ni de primeres i segones residències, ni de les compres per inversió- en la riquesa de les llars. La seva estructura patrimonial és més “diversificada” que la de la majoria de comunitats autònomes i, de fet, és la tercera amb més pes dels actius financers, com fons d’inversió i accions (el 16,4% de tota la riquesa patrimonial del conjunt de les llars).

En comunitats amb menys impacte de les segones residències i inversions immobiliàries, actius de negocis i inversions financeres, com ara Andalusia, Castella- la Manxa o Múrcia, l’habitatge habitual supera el terç del total dels patrimonis familiars.

Concentració de la riquesa

Segons l’Informe Social 2025, la riquesa es troba molt més concentrada que els ingressos (en les economies avançades), i a més la concentració “ha tendit a augmentar en les darreres dècades”. “Catalunya no n’és una excepció; la desigualtat patrimonial continua sent molt elevada i constitueix un dels factors clau per entendre la persistència de les desigualtats socials”, rebla.

Segons l’informe d’EsadeEcPol, el patrimoni mitjà per llar a Catalunya és de 434.000 euros (2022), el tercer més elevat de tot l’Estat, però molt lluny del de la primera, que és Madrid, amb 687.000 euros, una xifra que gairebé dobla la mitjana de tot l’Estat.

23 anys per comprar un habitatge

En relació a l’augment del preu de l’habitatge, l’Informe assenyala com ha crescut la “dificultat d’accedir a un habitatge digne”. Pel que fa als habitatges de propietat, l’estudi actualitza els anys d’estalvi que una llar de lloguer necessitaria per comprar, d’acord amb l’evolució desigual dels preus i de les rendes familiars: 23 per un habitatge nou, i 20 per un d’usat, l’any 2022. Respecte de l’any 2016, les llars han d’estalviar ara quatre anys més per comprar un habitatge d’obra nova, i dos més per adquirir-ne un d’usat.

L’increment de preus de l’habitatge ha provocat un augment de la dificultat d’accedir a un “habitatge digne”. Malgrat la recuperació econòmica i la millora de les xifres macroeconòmiques des del 2015, les rendes familiars no han pogut seguir el ritme dels preus de l’habitatge, la qual cosa ha provocat una desconnexió creixent entre ingressos i costos residencials, analitza l’Informe. En relació amb l’habitatge en propietat, destaca la dificultat creixent per aconseguir una hipoteca, “ja que l’esforç inicial per materialitzar la compra ha augmentat considerablement”.

“En aquest context, el lloguer es converteix en una solució que, lluny de tractar-se d’una opció transitòria que dona pas a l’accés a un habitatge en propietat —com havia succeït en generacions precedents—, sovint és l’única opció entre les llars encapçalades per població en edats adultes”, apunta el treball. En aquest sentit, es detalla que el 47,7 % de les llars catalanes encapçalades per població de 30 a 44 anys viu de lloguer, enfront del 43,3 %, que ho fa en propietat, quan tan sols una dècada enrere (el 2014), aquests eren el 60,6%.

Amb tot, l’anomenada ‘taxa de sobrecàrrega del cost de l’habitatge’ —que mesura la proporció de llars que destinen el 40 % o més de la renda disponible a despeses residencials—està baixant baixant des del 2022 i afecta ara el 8,2 % del conjunt de la població, i més del 30% en el cas de les llars amb ingressos baixos. Pels autors de l’informe, “aquesta bretxa reforça la idea que l’habitatge no només és un bé escàs, sinó també un motor de desigualtat entre grups socials”.

En termes de “sobreesforç” en el pagament de l’habitatge, el 30,3% de les persones en règim de lloguer es troben en aquesta situació al conjunt de Catalunya, i fins al 42,6 % a la ciutat de Barcelona, fet que provoca un augment de la taxa de risc de pobresa entre les llars llogateres (34,4 %), gairebé tres vegades superior a la taxa de risc de pobresa entre les llars que tenen la propietat pagada (11,3 %).

Millora moderada dels indicadors de desigualtat

Malgrat la situació que envolta l’habitatge, en conjunt, els indicadors de desigualtat de renda mostren “una millora moderada” a Catalunya en els darrers anys, i situen el país en una posició “relativament favorable” dins el context europeu, matisa l’Informe Social 2025. Tot i així, sosté que malgrat els efectes positius del sistema de prestacions i la “recuperació econòmica”, la desigualtat continua sent “un element estructural que condiciona les trajectòries vitals i que es veu reforçat per la concentració de la riquesa, analitzada en l’apartat següent”.