La guerra a l’Iran no és només un conflicte llunyà al mapa, sinó que amenaça d’escolar-se a la butxaca dels veïns de Sant Boi de Llobregat a través de la gasolina, el gas de casa, la factura de la llum, els vols i fins i tot la cistella de la compra.
Fins al moment ja s’ha vist un efecte immediat en el preu del gas natural, el petroli i a la Borsa espanyola. En concret, el preu del gas natural a Europa pujava, cap a les 10.38 hores d’avui, un 33,2%, fins als 57,596 euros per megawatt hora aquest dimarts. Per la seva banda, el preu del barril de Brent –referència a Europa– s’encaria al voltant d’un 3,4% cap a les 8.15 hores, fins als 80,34 dòlars.
En aquesta línia, el repunt del preu del petroli anticipa un increment de la inflació que es podria traslladar als productes i serveis del dia a dia a Sant Boi de Llobregat. A més, el professor d’Economia i Empresa de la Universitat Europea, José Manuel Corrales, ha advertit d’una possible crisi econòmica a Espanya que podria precipitar-se en els pròxims mesos o a finals d’aquest any si la guerra s’allarga i s’enquista, segons ha explicat en una entrevista a Europa Press.
El professor d’economia ha explicat que els espanyols poden notar l’impacte de la guerra de manera progressiva, depenent de la durada del conflicte i de la seva intensitat. En cas que la tensió es mantingui, estima que per Setmana Santa es començarà a notar l’augment dels preus i que a l’estiu es podrien veure les “pitjors dades econòmiques”.
Així mateix, ha indicat que els preus dels carburants, el gas i la llum a Sant Boi de Llobregat seran els primers a incrementar-se. Posteriorment, es podria notar l’encariment dels vols, fet que a la llarga repercutirà en el sector turístic espanyol.
Si la guerra es manté, a llarg termini preveu un repunt de la inflació similar al que va passar a Ucraïna el 2022, quan Espanya va arribar a variacions de l’IPC de gairebé el 10%, i la consegüent pèrdua de poder adquisitiu a les llars.
En aquesta línia, el professor explica que aquesta guerra pot provocar danys irreversibles en l’economia en general perquè s’està caminant “cap a una tempesta perfecta”, on se sumen els impactes de la crisi energètica, de la crisi inflacionària i la desacceleració econòmica que pateix tota Europa.
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) estima una pujada d’entre 8 i 10 cèntims per litre de combustible en les pròximes setmanes, sempre que el barril de Brent es mantingui estable al voltant dels 80 dòlars en què s’intercanvia actualment.
Des del punt de vista de l’economia personal, Corrales ha explicat que l’encariment de la gasolina afecta “absolutament tot”, perquè això repercutirà en qualsevol producte de primera necessitat com les fruites i verdures, ja que depenen del transport de mercaderies.
En aquesta línia, el professor preveu que les llars començaran a notar l’encariment de l’energia a la tarifa de la llum i del gas, sempre que la guerra es mantingui en el temps amb aquesta intensitat.
En el cas d’Espanya, hi ha poca dependència directa del petroli i el gas que passen per l’Estret d’Ormuz –la principal ruta de transport de petroli i gas del món– gràcies a la diversificació d’orígens del subministrament energètic.
Pel que fa a les importacions de cru, els Estats Units van repetir l’exercici com a principal subministrador d’Espanya, amb el 15,2% del total, seguits pel Brasil, amb el 13,6% del total, i Mèxic, amb el 12,3%, segons dades de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (Cores).
Pel que fa a les importacions de gas, Algèria va ser, per tercer any consecutiu, el principal subministrador de gas natural d’Espanya el 2025, amb el 38,5% del total, per davant dels Estats Units.
Tot i que el tancament d’Ormuz no afecta directament Espanya, altres països com la Xina serien els més afectats i estarien obligats a buscar alternatives i escollir Rússia com a importador, fet que augmentaria la demanda i repercutiria en els preus.
Fins al moment l’eurozona manté una inflació controlada, arribant al febrer a un 1,9% interanual, cosa que suposa una acceleració de dues dècimes respecte a la dada de l’1,7% del gener, al límit de l’objectiu d’estabilitat a mitjà termini del 2% del Banc Central Europeu (BCE).
No obstant això, l’impacte de l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà comportaria una caiguda persistent del subministrament energètic i produiria un augment substancial de la inflació de la zona euro, arribant a trastocar els plans del BCE, que podria veure’s obligat a endurir la seva política monetària.
Per a l’economista sènior de l’entitat japonesa de serveis financers globals Nomura, Andrzej Szczepaniak, el BCE no reaccionarà a curt termini, però estima que un canvi del 10% en els preus del cru provoca un impacte de 0,4 punts percentuals en la inflació i un impacte aproximat de 0,2 punts a través d’altres components de l’IPC durant un període de fins a tres anys.
En aquesta línia, quan pugen els tipus d’interès, les hipoteques signades a tipus variable a Sant Boi de Llobregat encareixen la seva quota mensual, fet que impacta directament a la butxaca dels hipotecats.
Segons una anàlisi de J. Safra Sarasin Sustainable, poden produir-se tres possibles supòsits amb diferents impactes en l’economia i en els mercats.
1) Escenari central (conflicte contingut):
El règim iranià es debilita, es reprenen les negociacions amb els Estats Units i l’estret d’Ormuz s’obre.
En aquest supòsit, la pressió econòmica seria moderada sobre la butxaca, amb gasolina, dièsel i factures de calefacció una mica més cares per un petroli estabilitzat al voltant dels 75 dòlars, fet que empenyerà la inflació general al voltant de 0,5 punts després de 2-3 mesos als mercats desenvolupats.
2) Pitjor escenari (conflicte prolongat):
En aquest supòsit els atacs continuaran en països veïns i l’estret d’Ormuz romandrà tancat, amb infraestructura energètica danyada.
En aquest cas el petroli superaria els 100 dòlars per barril durant un període prolongat, la inflació s’incrementaria de mitjana en 2 punts percentuals, amb expectatives més altes i majors efectes de segona ronda. A més, moltes economies entrarien en recessió, especialment a Europa.
3) Millor escenari (conflicte breu):
En aquest supòsit l’estret d’Ormuz es reobre ràpidament, amb danys mínims a la infraestructura energètica. El preu del petroli cauria fins als 65 dòlars per barril, la inflació no es veuria afectada i l’impacte econòmic seria limitat.
GBSB Global participa al 4YFN a través de les startups de G-Accelerator Impact Call NABLA…
La guerra a l’Iran no és només un conflicte llunyà al mapa, sinó que amenaça…
HM Hospitales, Huawei i TRC anuncien al MWC l’obertura d’un showroom tecnològic per al sector…
La resiliència, els nous models d’infraestructura i el posicionament del sector en l’economia de la…
El 40% dels melillencs i el 33% dels ceutins es declaren “molt insatisfets” amb la…
En l’abordatge dels tumors cerebrals, preservar la funció neurològica és tan important com extirpar la…
Esta web usa cookies.