La vaga de l’11 de novembre deixarà Sant Boi sense autobusos durant 24 hores i evidenciarà la seva dependència del bus.
Quan el servei d’autobús s’atura, es veu qui realment en depèn.
El proper 11 de novembre, les principals operadoras d’autobusos metropolitans —entre elles la UTE de Sant Boi, Avanza, Marfina Bus (Moventis), Transports de Barcelona i Tusgsal— han anunciat que secundaran la vaga general convocada inicialment per associacions pel dret a l’habitatge com el Sindicat de Llogateres, però que s’ha ampliat a una reivindicació més àmplia: salaris dignes davant una inflació que a Catalunya se situa al 4,5% segons les últimes dades de setembre.
Segons han explicat a Metrópoli Abierta representants dels comitès d’empresa, hi ha un suport “majoritari” entre els treballadors, amb UGT, CCOO i CGT com a sindicats convocants.
Un model que descansa sobre l’autobús
A Sant Boi, la xarxa ferroviària de Rodalies travessa el municipi, però deixa fora àmplies zones residencials que només connecten amb Barcelona, l’Hospitalet o Cornellà gràcies a les línies d’autobús.
Quan aquestes línies desapareixen —encara que sigui durant unes hores—, el sistema sencer es tensa. Ho il·lustra bé el cas de Sevilla, on ABC va documentar com vuit de cada deu usuaris del transport públic depenen de l’autobús urbà per l’absència de més línies de metro.
A Barcelona, les vagues parcials d’autobusos dels darrers mesos han mostrat el mateix patró. Segons va recollir El Periódico, una aturada amb serveis mínims del 20% al 40% ja obliga milers de persones a buscar alternatives que, sovint, no existeixen o són inviables: cotxe propi (si en tenen), bicicleta (si la distància ho permet) o renunciar al desplaçament.
Què passa quan Rodalies tampoc funciona
Tal com va documentar El Periódico en un paro recent de la xarxa ferroviària, els autobusos del Vallès i el Maresme es van desbordar.
A Sant Boi, l’equació és semblant però invertida: si l’autobús s’atura, Rodalies no pot absorbir la demanda dels barris que queden fora del seu traçat. El Poble Nou, Marianao, Camps Blancs o Molí Nou depenen de les línies d’autobús per connectar amb l’estació o amb els centres de treball i estudi de Barcelona i l’Hospitalet. Sense bus, queden aïllats.
Un exemple paral·lel el trobem al País Basc, on estudiants de l’Aiaraldea (Àlaba) necessiten quatre hores i diversos mitjans de transport per cobrir 35 quilòmetres fins al campus de Leioa (Biscaia), per manca d’una línia directa d’autobús públic. La distància no és el problema: és l’absència d’alternatives reals.
Serveis mínims: qui decideix què és essencial
La vaga de l’11 de novembre serà general, però els autobusos són considerats servei essencial. Això implica que les empreses hauran de garantir uns serveis mínims, encara que el percentatge concret no s’ha fet públic. En vagues anteriors a Barcelona, els serveis mínims han oscil·lat entre el 20% i el 40%, segons va recollir El Periódico en una aturada parcial del setembre passat.
Però què vol dir un 30% de servei en un municipi com Sant Boi? Probablement, que les línies troncals —les que connecten amb Barcelona o amb l’Hospital de Bellvitge— funcionin amb freqüència reduïda, i que les línies de barri desapareguin del tot durant hores.
Per a qui viu en un barri perifèric i treballa a l’Hospitalet o a la Zona Franca, un 30% de servei pot equivaler a cap servei.
El debat sobre els serveis mínims no és tècnic: és polític. Decidir quines línies funcionen i quines no és decidir qui pot moure’s i qui no, qui arriba a la feina i qui perd el jornal, qui porta els nens a l’escola i qui ha de demanar permís.
Alternatives reals o il·lusions de mobilitat
Davant una aturada d’autobús, les alternatives teòriques són conegudes: Rodalies, bicicleta, cotxe compartit, patinet, caminar. Les alternatives reals són molt més limitades.
Rodalies només serveix per a qui viu o treballa prop d’una estació. La bicicleta és viable per a distàncies curtes i perfils físics concrets, però no per a tothom ni per a qualsevol trajecte. El cotxe compartit requereix coordinació, flexibilitat horària i, sovint, cotxe propi.
Caminar pot ser una opció per a desplaçaments interns al municipi, però no per anar a Barcelona.
El que es juga l’11 de novembre
La vaga de l’11 de novembre té motivacions laborals i socials legítimes: salaris que no cobreixen el cost de la vida, accés a l’habitatge cada cop més difícil. Però també funciona, sense voler-ho, com un assaig general: què passa quan el transport sobre rodes desapareix durant un dia?
La resposta no serà igual per a tothom. Hi haurà qui pugui teletreballar, qui tingui cotxe, qui pugui reorganitzar l’agenda. I hi haurà qui no pugui fer cap d’aquestes coses. Per a aquests últims, la vaga no serà només una molèstia: serà una demostració pràctica de com de fràgil és la seva connexió amb la resta de l’àrea metropolitana.
Sant Boi, com altres municipis metropolitans, necessita repensar la seva mobilitat no només en clau d’eficiència, sinó de resiliència. Què passa si l’autobús falla? Què passa si Rodalies s’atura? Quantes persones queden aïllades? Les respostes a aquestes preguntes no haurien d’esperar una vaga per sortir a la llum.
- Et Recomanem -
